Hola amics biòlegs, sóc Pere Blancafort i em fa molta il·lusió compartir records dels temps passat.
Com alguns ja sabeu, durant els cinc anys de la Universitat vaig començar a col.laborar amb el meu cunyat editant una revista dedicada a nous medicaments. En aquella època erem nosaltres dos i va ser l’embrió que amb els anys va transformar-se en una empresa (Prous Science) de dades del coneixement científic-mèdic per a la industria farmacèutica .
Finalment a l’ any 2007 després de set anys de "pretendre'ns" la nord-americana Thomson Reuters, vam vendre la companyia.
Actualment hem creat una "Spin-Off" de l’ editorial (Prous Institute for Biomedical Research) i estem al Parc Científic de Barcelona -U.B. dedicats al desenvolupament de programes informàtics de predicció d’ activitat farmacològica i toxicològica. Paral·lelament sintetitzem noves molècules, fem les proves “in vitro i “in vivo” amb animals d’ experimentació per elaborar un dossier de producte “Fase preclínica” i buscar una multinacional per al desenvolupament clínic.
Estic casat , tinc dues filles i de moment estic bastant ocupat però aprofito els caps de setmana llargs per gaudir del mar i de la muntanya.
Recordo molts moments entranyables, la col.lecció d’ insectes del Pere Oromí, les ajudes de companys per fer l’ "herbolari"..............m’ha fet molta gràcia reconeixe’m a les fotografies del Jordi Riera, per cert la fotografia de la costellada va ser a casa del Pere Oromi a Palau de Plegamans.
Tal i com molt bé diu l’ Imma Rubies, aquest bloc també a mi m'ha fet recordar moments inolvidables. Com deia el poeta ............."Si fossis català sabries què es l’ enyorança":
Nodreix l’amor de pensaments i absència
I així traurà meravellosa flor
Menysprea el pas de tota complacència
Que no et vinga per via del dolor
No esperis altre do que el de tes llàgrimes
Ni vulles més consol que els teus sospirs
La paraula millor la tens a l’anima
I el bes més dolç te’l daren els zafirs
Mai seria l’aimada en sa presència
Com és ara en la teva adoració.
Nodreix l’amor de pensaments i absència,
I així traurà meravellosa flor
Parlant amb la Rosabel Casajuana vaig saber que el seu marit, també biòleg, es l’ Eduard Cruells que va estar al costat meu a la tenda a Castillejos. Recordo la seva bondat, companyerisme i ajuda em els moments difícils que tots teníem.
Una abraçada per tots
Pere
1 comentari:
Pere, m'enrecordo del despatx del carrer Balmes als inicis de la revista. No dubtis que les reunions o estudis fets allà van ser definitius per al seu futur.
Gràcies per compartir el poema.
Una abraçada
Alicia San Miguel
Publica un comentari a l'entrada